Landing …January 13, 2009
LifeBook > DayLife
1

Trepitjant terra firme

Finalment ja sóc a San Francisco. Des del mes d’octubre la desició d’anar a estudiar als Estats Units ja estava pressa, però tot i que semblava molt llunyà, el temps ha passat volant, realment m’han semblat dos dies mal comptats els que han passat des que vaig decidir embarcar-me en aquesta aventura.

Ahir va ser un dia bastant dur, després de 15 hores de vol vaig arribar a l’aeroport de San Francisco. Un cop passats tots els controls em vaig dirigir a la parada de taxis on vaig agafar-ne un que em va dur a la porta de la Academy of Art University. En 15 minuts vaig ser fora caminant en direcció a la residència on teòricament m’havia de trobar amb un RA (Residence Assistant). La temperatura era genial, la gent anava amb màniga curta, devíem estar a 21ºC, un cop a la residència, la porta principal estava tancada i no hi havia senyal de vida. Per sort un home va entrar i vaig poder esperar al hall, podent reposar d’aquesta manera el meu cul sobre una cadira rampoinosa verda de l’estil “bareto de platja”. Al cap de 15 minuts desconcertants va aparèixer l’RA i em va acompanyar a la que és i serà la meva habitació durant els pròxims 4 mesos.

Només entrar em vaig topar amb el meu roommate, un noi turc de 22 anys que està estudiant modelatge 3D. L’habitació té una llitera, dos taules d’estudi i un lavabo. La primera impressió va ser bona. Fins que vaig veure que no tenia “llit”, bé, de fet sí, però només el matalàs. I el mateix amb les tovalloles i plats, res de res. Després del “tute” que portava sumat amb les mancances de la casa, em vaig començar a estressar. Però en Barbaros (el meu roommate) s’ho va currar i em va acompanyar a comprar de tot, incluint targeta pel mòbil de la companyia AT&T, el nou número és 415 307 3916 (si es truca des de l’estranger s’ha de marcar el prefix 01). També vaig aprofitar per parar al Walgreens a pillar uns Frosted Flakes ;) , lamentablement de Nesquik no hi havia. Demà aniré a fer la compra a algun supermercat més gran a veure si en puc aconseguir un pot.

El primer dia

Avui el dia ha anat molt millor com a mínim no a passat res negatiu, a les nou del matí he tingut una proba d’anglès per veure si era necessari que assistís a classes, el resultat ha estat negatiu, segons ells no em calen les classes que donen perquè tinc suficient nivell. Durant el matí també m’havia de reunir amb la meva International Advisor per triar assignatures i horaris, però com que tenia molta feina m’han passat la trobada a les 3:30 PM. Ja faltava poc per l’hora de dinar, motiu pel qual he decidit començar “a lo grande” el meu primer dia a la ciutat anant al barri italià a menjar una pizza …. siiiiiii ….. PEPERONI! Com no podia ser d’altra manera! S’estava de conya a la terrassa de l’Steps of Rome prenent el solet mentre degustava la genial pizza italiana. La reunió amb la meva Advisor ha anat la mar de bé, en un principi m’ha recomanat que només m’agafi tres assignatures (9 crèdits) que m’ocuparien només 3 dies de la setmana.

Això és tot de moment! bé, hi ha mil cosetes més però les més importants són les comentades! Una forta abraçada per tothom i gràcies pel suport emocional!


JORDIET (January 15, 2009)
sempre pillant TAXIS tu eh!! ja et val! amb lo maco que és descobrir una ciutat nova a través dels seu transport públic... bueno bueno, t'ho perdono :P Tu, una mica pesao amb això de les pizzes, pensa amb l'Ateneu i el seu entrecot, de vegades demanar algu nou sorpren!!!! :P Bueno, ja prou de fotre't canya! que em fots una enveja... tu a 21 graus i jo a -10.... :S Aprofita tu que pots!! Una abraçada
Leave a Reply